Archive for Març, 2009

1era aproximació: COMRàdio als Social Media

Em llenço a la piscina i m’atreveixo a apuntar (gracies a les lliçons rebudes per part d’en Felipe Santos, tutor meu al Master 2.0) un aproximació al que seria un nou model de comunicació i màrqueting als Social Media per a COMRàdio. Abans de tot definim que són els Social Media o mitjans socials:

Són aquelles noves plataformes on el més important és el contingut i el valor afegit de la conversa iniciada en el que participen la resta d’usuaris.

F.Santos dixit.

social_media_starfish
Els mitjans de comunicació estem en la obligació d’explorar aquests espais, que han passat de ser una moda a crear una tendència. Em d’acceptar aquest canvi de registre en matèria de comunicació, em d’acceptar les noves regles del joc: les persones a la xarxa pensem, opinem, generem continguts, conversem, compartim… al segle XX es produïa en massa per consumir en massa, al segle XXI és l’hora de la innovació massiva i del reconeixement creatiu, en el passat eres el que tenies i ara ets el que comparteixes. Dins aquests espais podem preveure grans possibilitats de promoció de l’empresa i augmentar la nostra visibilitat, establir una relació directa amb l’oient i integrar-lo en el projecte. Tot i no necessitar grans inversions econòmiques, si que s’ha d’invertir molt en temps i amb una especial atenció en tot el que es genera al voltant nostre: cal seguir les converses i donar respostes, cal participar en la comunitat.

El paper protagonista del consumidor-creador-difusor canvia radicalment el model de comunicació empresarial. El que en un principi suposa un respecte més gran i una millor atenció a les demandes i necessitats dels oients, a la llarga es transforma en en un compromís més gran i fidelitat dels mateixos. Cedir cert control de la marca per facilitar la implicació de l’oient, permetre la manipulació i difusió dels continguts, integrar les aportacions al projecte, ser sensible a la opinió, crítica i recomanacions… aquest procés s’ha de veure i viure com una oportunitat i no pas com una amenaça: valentia, honestedat, ètica i transparència són valors inqüestionables.

Alguns reptes que em d’afrontar per la creació del nostre propi model de comunicació:

1- La creació de nous formats, potser també continguts exclusius per la xarxa que complementin la programació habitual. Com a emissora de radio la nostra eina és el podcast, tot i la dificultat per competir amb la imatge s’ha de trobar formules que permetin adaptar-nos a la xarxa però possiblement el nostre principal client utilitzi el mòbil (quan abaixin els preus 😉 ) per descarregar els continguts i distrubuir-los. Durades curtes per ser fàcilment descarregats i difosos amb qualitat, continguts que prenguin sentit tot i ser aïllats per l’us a la xarxa, formats amb una aportació sonora enriquidora i suggestiva, especialització de continguts basada en els perfils dels oients…

2- La nova estratègia buscarà la participació com a element multiplicador de les accions, Andrew Robertson, president de BBDO Worldwide: “podem tractar-ho com un problema o com una oportunitat. No pots lluitar contra el que els consumidors volen fer. El que hem de fer es trobar una forma de treballar amb això i aprofitar-ho”.

3- Fomentar la multi-distribució: e-mail, blocs, microblocs, forums, xarxes socials, llocs personals… la gent es mou per aquest espais i conversa, compara i recomana, si no hi ets ningú ho farà.

Aquesta és una primera aproximació, un esborrany que pot servir de punt de partida per un nou model de comunicació. Aquí ho deixo, a la xarxa, és el seu espai vital, on neixen les idees i són compartides amb naturalitat, on creixen els projectes rebent aportacions i crítiques i on també moren o s’acaben convertint en un altre cosa… tot vostre! teniu la paraula!

*Per fer aquesta aproximació m’he basat en paràgrafs del Mòdul 2 del MÁSTER EN PR 2.0, escrit per Felipe Santos.

Actualització: Per reforçar l’exposició copio les paraules de Juliana de Melo, guanyadora del premi Nuevo Periodismo CEMEX + FNPI :

“Caminamos hacia la integración de las redacciones, hacia un núcleo de producción de contenido independientemente de la plataforma. El periodismo dejará de ser considerado apenas un producto estático y pasará a ser tratado como un servicio dinámico, que va hasta el lector en el medio que él desea recibir la noticia, sea en el ordenador o en el móvil. En realidad, las empresas de periodismo tendrán que transformarse en ‘empresas multimedia de administración de contenidos’, donde la Internet tendrá una fuerte participación en el negocio. El periodismo participativo también estará aún más presente y será decisivo en la Internet del futuro, que es muy cerca. Lo que no debe cambiar es la calidad y la credibilidad de la información. Son características esenciales para atraer y mantener fiel al lector, que hoy no sólo busca noticias en sitios periodísticos, sino también quiere participar en la producción del contenido”.

Març 31, 2009 at 2:13 pm 1 comentari

Les Xarxes Socials seràn el quart poder

Un dels temes tractats a la CDigital09 va ser el nou paper que ha de jugar la premsa en la seva relació amb el poder. A la taula de Mitjans 2.0 es va parlar breument sobre el paper dels mitjans als EEUU a la nova època Obama i Alana Moceri , presidenta del partit Demòcrata a Espanya, en va fer referència a la taula Política als Social Media. Casualment o no, en el Master que estic cursant vam haver de fer un anàlisis en aquest sentit, ofereixo les meves respostes:

1. ¿Cuáles son los principales cambios que ha supuesto la llegada de Obama en la política de comunicación de la Casa Blanca?

El principal cambio se produce al re-inventar el modelo de comunicación mediante la utilización de las nuevas tecnologías. Como? Eludiendo el filtro periodístico y comunicándose directamente con el receptor, sin intermediarios. Esto es posible hoy en día gracias a canales como Youtube, Facebook, Twitter y la tecnología móvil. Emisor (presidencia) y receptor (ciudadano) se encuentran a un solo clic.

2. ¿Qué busca Obama con su estrategia de comunicación? ¿Por qué?

Proximidad con la ciudadanía y la posibilidad de hacernos llegar su propio discurso y interpretación directamente, sin pasar por el aro. La relación entre el Ejecutivo y la Prensa ha sido siempre de amor y odio: ambos se han necesitado mutuamente, unos para vender y otros para venderse. Gracias a las nuevas tecnologías el papel de la prensa podría cambiar notablemente, quizás dejemos de hablar del cuarto poder respecto a ella y acuñemos este término a las redes sociales. Es lógico entonces que Obama intente aprovechar este potencial en beneficio propio, serà el primero en experimentarlo pero le seguirán muchos más.

3.¿A qué tipo de consumidor de medios se está dirigiendo? ¿Por qué?

Principalmente a aquel que la agencia de medios Initiative califica como “actuales” y “wired”, es decir: hombres y mujeres entre 25 y 35 años, que utilizan la red con frecuencia ya sea de forma activa aportando y distribuyendo contenidos o bien aquellos más pasivos que se limitan a recibir esta información. La tendencia al alza en el uso de las nuevas tecnologías es evidente y sus prestaciones avanzan a un ritmo inalcanzable, es el usuario capaz de desenvolverse con soltura en este ámbito el que amplifica y redistribuye la información a otros sectores de la población, permitiendo así que el mensaje llegue aun más lejos.

•4. ¿Entraña alguna amenaza esta estrategia? ¿Por qué?

Una posible amenaza es la perdida de pluralidad en la emisión del mensaje. El receptor debería comparar la información directa con la interpretación que realicen diferentes profesionales (periodistas) en sus medios. La tentación del Gobierno a monopolizar la información es evidente pero el derecho a estar informado debe velar por su buen uso y distribución.

No se si el meu anàlisis va ben encaminat però aquestes reflexions prèvies a les jornades van motivar-me per interpel·lar als periodistes de la taula i plantejar-lis quin paper jugarien a partir d’ara, la resposta va ser posar-se la vena als ulls i creure que continuaran exercint de quart poder com fins ara. Vaig repetir la pregunta a Alana Moceri i en va acceptar aquesta voluntat de saltar-se el filtre periodístic al igual que Albert Batalla , també present a la taula. Qui jugarà aquest paper a partir d’ara? Evidentment els mitjans no desapareixeran del mapa i continuaran exercint de líders d’opinió (de moment) però el ciutadà ja està rebent informació directa per part dels nostres polítics a traves dels seus blocs i les xarxes socials, sense la necessitat de convocar cap roda de premsa. Qui filtra? Qui fa de contra-poder en els millor dels casos? nosaltres, els ciutadans. Aquest excel·lent treball de curs de Julieta Bolullo ens posa en camí:

Vodpod videos no longer available.

more about “Para la clase de gonzalo marín: redes…“, posted with vodpod

Estem preparats per exercir de quart poder?

Actualització: Juan Varela ratifica la tesis de forma profesional i excel·lent, no us ho perdeu!

Vodpod videos no longer available.

more about "Final Prensa Foreign Policy", posted with vodpod

Segona actualització: Vaig seguir via Twitter les IV Jornades de Periodisme de la UMH, degut a les interessants aportacions dels ponents vaig re-twittejar una serie d’apunts que van incloure aquesta cita:

RT montxovs #umh Frutos: “Ya no somos el cuarto poder, ni el quinto, creo que los periodistas ya no tenemos este papel de contrapoder”

Març 30, 2009 at 11:13 am 5 comentaris

Crònica del CDigital09

cdigitaljo

Actualitzo: He trobat aquesta foto a estol.cat on podeu apreciar la meva esquena, ja puc dir que he estat portada d’alguna cosa!

Som a Diumenge, 8 del vespre, i em trobo davant l’ordinador amb la carpeta plena d’apunts després de assistir a les segones jornades de la Catosfera. Preparat dons per fer la meva particular crònica dels actes que vaig assistir dissabte. Ja me’n a dono, massa apunts per un post que hauria de ser llegible, ni tant sols faré un resum, destacaré algunes idees i punt. Qui vulgui informar-se de veritat pot marxar cap a Cronica.cat o qui vulgui veure-ho directament que es passi per http://cdigital2009.wordpress.com/, el vídeo bloc de les jornades (excel·lent feina!).

Comencem pel més important, es internet fiable? Jo t’ho explico 😉 (la primera intervenció és meva):

Vodpod videos no longer available.

more about “Es internet fiable? Jo t’ho explico 😉“, posted with vodpod

Que tal? Prou correcte no? Una salutació afectuosa al company Toni Miedes que m’acompanyava a l’acte…

Hi ara he de fer una crònica seriosa del tema? Per això ja tenim al Saül Gordillo, que també va ser ponent o a Xavier Peytibi des de E-xaps, Dolors Reig al seu Caparazón, Maria Ripoll Cera amb una autèntica transcripció, o el mateix Enrique Dans sorprès per la naturalitat en que emprem la llengua catalana i castellana en un mateix acte i resulta que no acabem a bofetades com alguns voldrien (gràcies Enrique per arrancar-te en Català ;). Que voleu que us expliqui?

A sí! en Marc Vidal va explicar a la seva exposició dins la Taula Emprenedors 2.0, parlant dels causants de la crisis econòmica en que consistia la Formula 1:9. A veure si m’explico prou bé: posem que disposes d’un capital de 1.000 Euros i amb això decideixes muntar un banc, en el moment que es converteixi en realitat aquest banc tindrà un valor al mercat de 9.000 automàticament. El primer client que tens et demana 6.000 Euros de crèdit (que no tens realment però si com a valor fictici del negoci), li dones el crèdit i el valor d’aquest es multiplica automàticament per tres, 18.000 Euros més ficticis. Apliqueu això a escala mundial… on són els diner reals?

Fins la propera Catosfera o CDigital, felicitats al organitzadors.

Març 29, 2009 at 7:40 pm 5 comentaris

Pràctica: anàlisis cibermitjans, la radio a la xarxa.

Continuem endavant amb el segon mòdul del curs, dedicat a l’Impacte de les noves tecnologies 2.0 en l’estratègia de comunicació empresarial i institucional. Aquesta pràctica consisteix en escollir 4 o 5 pàgines webs que considerem rellevants dins un mateix mitja i respondre a les preguntes que s’ens plantegen. Lògicament he escollit entre empreses de l’àmbit radiofònic:

Actividad 2: Análisis del impacto de las nuevas tecnologías en los medios de comunicación.

Páginas escogidas para el análisis, ámbito radio:

http://www.rtve.es/radio/
http://www.catradio.cat/pcatradio/crHome.jsp
http://www.rac1.org/
http://www.cadenaser.com/
http://www.bbc.co.uk/radio/

1- ¿Que elementos – visuales, gráficos, redacción -tienen en común estas páginas?

La imagen fotográfica predomina respecto al texto y son las caras de los presentadores y presentadoras de los programas las protagonistas en la mayoría de casos, algunas noticias están acompañadas de imágenes referentes al texto y también pueden verse fotografías de archivo de algunos invitados. En la mayoría predominan los colores llamativos y titulares con tamaño de letra grande.

Las pestañas en la parte superior son otro elemento común, en ellas podemos seleccionar o bien la emisora (en el caso de que sea una cadena de emisoras como la BBC o RNE) o diferentes secciones (programas, podcast, programación, blogs, participa…). Los iconos referentes a los audios son visibles en cada una de las páginas, tanto el podcast como el acceso a la radio en directo. También destaca en algunas de ellas (BBC y Cadenas SER) y en su parte inferior las diferentes formas de escuchar los audios, ya sea podcast, internet, móvil, radio analógica y digital (DAB) y TV digital o TDT.

Dada la importancia del audio, la redacción es breve y en forma de titular. No existe el hipervínculo y no existen opciones de redifusión del contenido (embebed, compartir en redes sociales, menear, etc.) en portada, si existe esta posibilidad una vez has seleccionado el audio o noticia en alguno de los casos.

2- ¿Hay algún elemento sobre el que se construya la página? ¿Por qué?

El elemento principal sobre el que se construye la página es el audio y su herramienta más destacada el podcast, no podría ser de otra manera tratándose de empresas del ámbito radiofónico. La promoción de la noticia/actualidad generada y el avance de programación de los programas propios, radio en directo y/o a la carta, la posibilidad de escuchar el audio “in situ” o de descargarlo, la posibilidad de subscribirse al podcast y su re-difusión por otros canales (web, redes sociales, blogs…) son otros elementos que giran alrededor del principal.


3- ¿Qué diferencias existen entre ellas? ¿A qué razón puede deberse?

A simple vista podemos distribuir las páginas en tres grupos:

– Cat.Ràdio i Cadena SER: utilizan plantillas antiguas y con exceso de contenido, el tamaño de letra es pequeño y cuesta encontrar las diferentes secciones. El acceso a los audios (radio a la carta) no está destacado en Cat. Radio y en la Cadena SER puedes encontrarlos en parte inferior, ambas tiene visible el buscador. La radio en directo ocupa un espacio destacado y de fácil localización. La posibilidad de subscripción a los diferentes canales y la re-difusión de los contenidos no tiene apenas promoción (Cadena SER lo permite en múltiples canales desde la misma noticia, pero no se publicita esta posibilidad en portada). Cadena Ser está más orientada a ofrecer información y Cat. Radio a la promoción de los programas. Las ventanas publicitarias en Cadena SER son molestas y obsoletas. La participación se limita a comentarios y encuestas.

– RNE y BBC: las más novedosas y cercanas estéticamente a la web 2.0. Letra grande, colores vivos y sensación de amplitud (sobretodo BBC) ocupando la parte central de la pantalla. Es fácil acudir a los audios, podcast y archivos sonoros, los buscadores también son visibles. La radio en directo ocupa un espacio primordial. Facilidad y visibilidad de los canales de subscripción (I-tunes, zencast, herramientas de publicación en blocs (si el código HTML) y distribución por redes sociales en el caso de RNE (facebook, twitter, myspace, menéame…), al igual que Cadena SER esta posibilidad está poco promocionada. A destacar la difusión de los diferentes canales de distribución de audio por parte de la BBC: Radio digital, Radio analógica, Internet, Tv digital, podcast y móvil. En RNE la participación se limita a comentarios y encuestas, en BBC no existe esta posibilidad.

– RAC1: concebida bajo plataforma WordPress la destaco y diferencio por su formato en forma de blog. Realizado en tres columnas, la izquierda promueve los audios recientemente generados y se renueva contantemente, las otras dos columnas contienen enlaces a los diferentes programas y witgets de información. La parte superior y central ofrece la posibilidad de acceder a la emisión en directo de la programación y un pequeño avance de la misma. Las pestañas superiores permiten acceder al podcast, radio a la carta, programación… Cada programa (no todos) gestiona su propio blog y podemos encontrar grandes diferencias entre ellos en función del grado de implicación del equipo, autogestión. Lo destaco por su sencillez y poco coste, ofreciendo un servicio digno y a la altura de las grandes cadenas.

La principal razón para explicar la diferencia podría explicarse por una cuestión de inversión pero podemos comprobar en el caso de RAC1 que no es necesaria una gran infraestructura para ofrecer un buen servicio. Entre las grandes cadenas analizadas creo que simplemente el que se ha renovado recientemente dispone de mejor página aunque seguramente sea una cuestión de prioridades y de apuesta estratégica.

4- ¿Podrías definir que estilo de redacción tiene cada página? ¿Son similares?

Si, son similares. La gran mayoría ofrecen una breve introducción de la noticia para dar paso al audio en cuestión. Encuentro a faltar hiperenlaces para la ampliación de la información. Adaptaría el formato blog a los podcast (radioblog) para mantener la idealización al medio, dejando la escritura como opción de accesibilidad.

5- Si hiciéramos el ejercicio de tener que adelantarnos a las necesidades que puedan tener los periodistas en estos medios, ¿Qué deberemos tener en cuenta para preparar nuestras informaciones?

En el caso del periodista en radio considero esencial tener facilidad para trabajar con editores de audio para extraer, modificar y realizar montajes así como conocimientos en audio digital y podcasting. En un aspecto más genérico el periodista digital debería:

– Conocer y participar en la Web 2.0, generar su propia red.
– Saber utilizar las herramientas de creación y distribución de noticias (edición de texto, foto, video, audio…)
– Bloguear, microblogear.
– Adaptarse al lenguaje de la red.
– Hacer seguimiento de sus propias noticias en los diferentes canales.
– Cambio de chip: la información no se controla, se gestiona.
– Retro-alimentación, corrección y profundización de la noticia a través de la participación del público. Desaparece la barrera entre emisor y receptor.
– Humildad y honestidad.

24.3.09 Quique Azcona.”

Actualització: Acabo de trobar un anàlisi de veritat, El podcast como medio de comunicación: caracterización del podcast independiente y adopción por las cadenas de radio

Març 25, 2009 at 10:34 am 1 comentari

Pràctica “Made in/by Spain”

S’ens ha proposat analitzar segons el temari estudiat el següent text, la meva resposta la trobareu a continuació:

Un estudio concluye que el sello “made in Spain” no termina de cuajar en EEUU

22.01.09. Elaboración propia.

Según un sondeo realizado por la Asociación de Directivos de Comunicación entre sus más de 500 socios, España no tiene una imagen fuerte en Estados Unidos; mientras el 50 % de los encuestados opina que el sello “Made in Spain” no tiene todavía el suficiente prestigio en el país trasatlántico.

El estudio, que contiene un plan de acción para potenciar la imagen de España y de las empresas españolas en Estados Unidos, se enmarca dentro del Plan “Made in Spain” que, liderado por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, tiene como objetivo coordinar las iniciativas del sector público y privado para mejorar la imagen de España a nivel internacional.

En un intento de aplicar el plan en su vertiente económica, Industria ha puesto en marcha un proyecto piloto en Estados Unidos, país en el que, según datos del ICEX, España fue el sexto inversor extranjero en 2007 con un total de 14.290 millones de dólares, un 95,5 % más que en 2006.

“Estados Unidos es un mercado muy importante para las empresas españolas”, ha dicho José Manuel Velasco, presidente de la organizacióm y director de comunicación de Unión Fenosa, en la presentación del informe. “La proclamación de Barack Obama como presidente y la llegada de una nueva Administración supone un momento idóneo para impulsar las relaciones entre los dos países”, ha asegurado.

Entre las iniciativas que contempla el informe para reforzar la percepción de España en el exterior figura de forma destacada el uso del impacto mediático que tienen los deportistas españoles. Según este estudio, los valores asociados a nuestros deportistas son los principales baluartes para potenciar la marca España y la imagen de las empresas en el país americano. Dichos valores: juventud, equipo, innovación, creatividad y talento, fortalecen la marca país, según 4 de cada 10 encuestados. Nadal, Gasol y Alonso se sitúan entre las figuras del deporte más citadas como prescriptores.

La segunda iniciativa con mayores posibilidades para reforzar la imagen de España en EEUU, según 3 de cada 10 encuestados, es impulsar dicha imagen a través de embajadas y oficinas comerciales. Además, uno de cada cuatro encuestados destacó la promoción global de la Marca España a través de publicidad, grandes eventos, patrocinios…

Los dircom demandan una gestión más profesional de la marca y el marketing corporativo, con el diseño de un plan más detallado de España que nos presente como un país europeo, con una rica cultura y tradiciones y gran capacidad tecnológica y empresarial.
Para la mayoría de los dircom, la marca España refleja una combinación de valores europeos y latinos que debemos promover en el mercado de EEUU.

Asimismo, la mitad de las empresas españolas estarían dispuestas a financiar becas o cátedras relacionadas con las actividades de las organizaciones y realizar eventos promocionales con presencia de figuras del deporte o la cultura española.
La investigación realizada a iniciativa de Dircom se enmarca en la colaboración que mantiene con el ICEX (Instituto de Comercio Exterior) y el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio para la elaboración de un Plan de Comunicación de la Marca España en Estados Unidos.

Los objetivos que persigue este informe son valorar el interés que las empresas españolas tienen en participar de forma activa en el Plan de Comunicación de la Marca España en EEUU; contribuir conjuntamente con la Administración a potenciar la imagen y el conocimiento de nuestras empresas en el exterior; y conocer su opinión sobre las iniciativas presentadas y sus sugerencias.”

(més…)

Març 23, 2009 at 9:33 am 1 comentari

La Radio a Internet, els nous reptes

En la segona part del Master de Comunicació 2.0 estudiem els canvis que s’estan produint en els mitjans tradicionals amb l’arribada de les noves tecnologies. En aquest post hem centraré amb la Radio ja que és el mitjà que hem dona de menjar des de fa més de 10 anys. Comencem analitzant algunes característiques dels usuaris de les noves tecnologies:

– 18,4 milions d’espanyols es connecten a Internet totes les setmanes. 9,3 són dones, un 14% més que l’any 2007.

– L’internauta es passa 12.1 hores a la setmana connectat, el teleespectador: 11. 7 hores.

– Creix la connexió de banda ample, un 4% més que al 2007 (15, 8 milions).

– Baixa el temps dedicat a la TV, Radio, premsa i revistes però creix un 22% l’us d’Internet.

– Un 56% d’Internautes es connecten a diari, un 5% més que al 2007.

– Un 32% d’espanyols es comuniquen a traves del mòbil, sense parlar!

La Radio i el nou model

L’últim EGM dona un 54% d’oients a la radio en general, el que suposa un descens respecte l’any anterior amb una audiència de 21.580.000 persones. Però poc a poc anem reconeixent un nou perfil de radiooient, no escolta només la radio en directe sinó que demanda informació prèvia dels programes, es descarrega aquells que no ha pogut sentir i aquells espais que vol repetir, en fa re-difusió mitjançant eines 2.0 a traves dels blocs i les seves xarxes socials, també participa i genera opinió del producte i els més avançat col·labora en la confecció de noticies com a “periodista ciutadà“.

Segons el professor Mariano Cebrian: “Internet modifica les formes amb que s’informa a les persones. Els usuaris passen a tenir un poder que abans no tenien tant per rebre, buscar, i contrastar tant com per incorporar informació generada o coneguda per ells. Accedeixen a la xarxa com un autoservei. Aquesta visió modifica plenament el panorama dels mitjans de comunicació y en particular de la Radio. O la radio busca la personalització de la informació, la interactivitat, l’autoservei o perdrà capacitat de penetració en la nova societat.”

Aquest nou model de interacció exigeix repensar les modalitats de programació, les seves unitats narratives i els formats dels programes. Això es suma diversificar encara més l’oferta i perfeccionar l’expressivitat dels productes, es a dir una realització tècnica i una programació que captin i mantinguin l’atenció del l’oient. M’atreveixo a proposar formats reduïts i amb personalitat pròpia, amb un ritme àgil i amb muntatges sonors rics i atractius, aprofitant totes les opcions artístiques. Els programes de llarga durada han de ser pensats per poder escapçar-se per capítols o espais, l’internauta va a buscar espais concrets y curts.

El podcast:

A més de la radio en directe s’ha de proposar el servei d’escolta sota demanda. L’especialització temàtica, la producció pròpia i exclusiva de continguts per la xarxa i/o el mòbil agregada a les seccions habituals de la programació en directe han de ser aspectes a tenir en compte en aquest format. A Estats Units s’ha fet un estudi amb els principals continguts de interes:
podcast1

Interactivitat:

El correu electrònic, les enquestes, els SMS, el xat, el fòrum, el bloc, el podcasting, la subscripció a continguts, fomentar la sindicació de continguts en cadena i la seva re-difusió amb eines 2.0, generar comunitats d’oients i usuaris amb aficions comuns vinculats a una marca concreta… aquestes formes de participació ajuden en la interacció amb l’oient, amplia l’espai de comunicació entre el internauta i l’emissora. Totes aquests eines han de tenir la seva visibilitat en antena, s’ha de promocionar i utilitzar en la realització del programa en directe, l’oient ha de poder interactuar amb el programa i els convidats, ha de sentir-se part de la programació i del espai a Internet.

També hauríem de parlar de com es comunica a Internet, quin llenguatge cal fer servir, l’escriptura amb hipertextos, la indexació de continguts amb paraules claus, d’interacció i enllaços a informació externa etc… però això serà un altre capítol.

Març 19, 2009 at 2:11 pm Deixa un comentari

Visibilitat de les ciutats en la web 2.0

Com es treballa la creació d’una marca -ciutat- i com es gestiona amb l’us de les tecnologies 2.0? Ens ho han explicat aquest matí en Javier Celaya i Pau Herrera, com a representant del grup BPMO i autors de l’estudi, Andy Stalman, managing director de Cato Partners i Andreu Puig, gerent de l’Ajuntament de Barcelona.

imatge0061

Si, la foto no es gaire bona, la propera vegada me’n porto la compacte i millorarem això del mòbil. Però com l’important és el contingut us faig cinc cèntims de la trobada:

Que necessita una ciutat per poder estar ben posicionada? bàsicament tres elements: infraestructura, industria i marca. És en aquest darrer terme en el que s’ha centrat l’exposició, determinar una marca com a fet diferencial i que aquesta imatge no pugui ser dissociada o diferent del que pensen els seus habitants. Aquest aspecte junt amb l’ús intel·ligent de la tecnologia és avui indispensable per promocionar-se. Que hem de fer per a ser reconeguts? Semblar diferents és essencial, la marca ha d’adaptar-se a tots els suports i estandars culturals i ser reconeguda amb facilitat. Ha d’existir un canvi de xip respecte a l’us de la informació, cal passar d’informar a participar, cal passar del control a la gestió dels continguts. Després d’analitzar 26 ciutats de l’Estat a la xarxa (webs, blocs, twitter, facebook…) aquestes són les principals conclusions a que arriba l’estudi:

Només un 38% de les ciutats té una sala de premsa virtual, bàsica per a facilitar la tasca informativa dels mitjans de comunicació tradicionals (descarrega d’imatges, contacte amb l’equip de premsa, arxiu de notes de premsa, enllaços amb articles publicats a altres mitjans…)

Un 15 % ofereix sindicació de continguts – RSS, si algú vol estar al dia de les novetats de la ciutat només cal afegir-la al seu agregador de noticies.

Escasa utilització de les eines podcasting: 4%, hem de tenir en compte que el 80% dels mòbils permet descarregar i emmagatzemar podcast. Amb aquest eina es poden enregistrar missatges de benvinguda, sons ambientals del municipi, recorreguts turístics, testimonis de visitants…

Nomes un 8% de les webs permeten establir converses entre visitants i ciutadans, parlem d’una nova forma de comunicar: perquè visitants i habitants no poden interactuar a la xarxa, uns recomanant i els altres demanant informació de la ciutat?

Nomes un 4% publica vídeos fets pels usuaris, es tracta d’una magnifica eina per transmetre la imatge de qualsevol ciutat. Crear canals a YouTube i permetre la publicació per part dels visitants i habitants tindria un gran resultat.

Un 46% de les webs de les ciutats són accessibles, compleixen els mínims suggerits pel W3C.

Cap de les ciutats te perfil propi a Facebook, Tuenti o Myspace, molts del promotors es sorprendrien de la quantitat de vegades que es menciona el nom de la ciutat a les xarxes socials on sorprenentment no tenen una presencia activa.

Cap presencia de eines de la web social, cap icona que apunti a serveis web externs, que permeti votar, compartir, comentar o emmagatzemar continguts. Si els professionals de marketing diuen que el “boca a boca” és una de les tècniques més eficaç, aquest professionals haurien de permetre obrir aquest proces a la xarxa.

Alta presencia a Wikipedia però escasa participació dels promotors de les ciutats, només un 31% dels webs que promocionen les ciutats tenen presencia en aquests articles. Ajudar a la millora dels articles sobre les localitats, escriure de nous, fer tasques de manteniment, ampliació i actualització seria la forma de col·laborar amb aquest eina i guanyar visibilitat. Wikipedia apareix sempre entre els primer llocs del Google en la recerca d’una ciutat.

imatge007

La imatge és del taller que alguns assistens vam realitzar a posteriori, un repas per totes les eines i la seva aplicació en la promoció d’una ciutat o empresa. Felicitats al grup BPMO i Comunicación Empresarial 2.0 per aquesta tasca de difusió gratuita, un exemple a seguir…

Març 18, 2009 at 8:33 pm 2 comentaris

Entrades antigues


Twitter

twitter

Twitter Updates

    follow me on Twitter

    Piulejades

    Del.icio.us

    Categories

    Llicència

    Creative Commons License
    Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons