Mites i llegendes 2.0

Març 10, 2009 at 11:20 am Deixa un comentari

Continuem endavant amb el Master i el nostre tutor Javier Celaya ens parla de mites i realitats a la 2.0, aquí podeu llegir un petit resum amb aportacions i interpretacions pròpies :

Mite 1: La web 2.0 no és més que marketing. (Però també hi ha realitat)

Un dels problemes que ens podem trobar a l’hora d’apostar per aquest tipus de tecnologia passa pel fet de que moltes empreses creuen que les 2.0 poden ser una moda més, marketing pur i dur creat per empreses de software per atreure clients i inversors pels seus productes. És cert que trobem molt “merchandising” al voltant de la 2.0: llibres, articles d’opinió, conferències, paquets de gestió per a empreses etc., però no hem d’oblidar que hi ha prop de 16 milions d’usuaris a Espanya a les xarxes socials i això no es cap mite. És responsabilitat de l’empresa avaluar riscos i aprofitar les oportunitats que ofereix el mercat.

Mite 2: Pocs blocs corporatius. (Però l’anàlisi oblida les PYMES)

Els blocs permeten crear un canal de comunicació amb el públic objectiu de l’empresa: clients, anunciants actuals o potencials, treballadors, mitjans de comunicació, entitats… tot això amb un cost molt baix i amb un alt index de visibilitat. Les fonts indiquen que hi ha 8 milions de blocs en castellà creats per PYMES o autònoms, poques formen part de l’IBEX 35. A Catalunya l’us del català a les webs corporatives no supera en cap cas el 50%.

Mite 3: Alta participació dels ciutadans a la Xarxa. (Però pocs usuaris realment actius)

Encara són pocs els veritables usuaris actius de la 2.0 (blocs, wikis, microblogin, podcast). Segons l’empresa Forrester Research, tenim un 13% de creadors originals a la web, un 19% que participa als blocs i mitjans digitals mitjançant comentaris, un 15% que segueix la informació via RSS, aquesta seria la part activa de la xarxa. I la resta? Un 33% visiten, descarreguen i llegeixen però no participen en la conversa i un 52% no fa servir cap de les eines 2.0.

escala-forrester1

Mite 4: Accés més gran al coneixement a la Xarxa. (Però poc contingut en castellà/ català)

Segons dades del 2007, el català amb 7.140.000 pàgines web, és la 26a llengua a Internet i, amb 1,09 pàgines web per parlant, es troba en el lloc 19è, molt per davant d’altres llengües amb molts més parlants que el català, com el castellà, el rus, el xinès, l’àrab, el polonès, el romanès, el portuguès o el grec. No sé quin percentatge suposa però en castellà només es publiquen un 5% dels continguts a la xarxa segons dades de Funredes. Això explica la dificultat d’accés a la gran majoria de informacions per molts de nosaltres.

Mite 5: La web està plena d’opinions negatives excusades sota l’anonimat. (Però l’usuari dona poc valor als anònims)

El directiu ha d’entendre que no totes les opinions a Internet tenen el mateix valor, no és el mateix llegir el comentari positiu o negatiu d’un anònim que d’una persona que signa i enllaça amb el seu bloc. És important saber escoltar la xarxa, tenir en compte als consumidors a través de les diferents eines socials ens permetrà consolidar millor relació amb els clients.

Mite 6: La web social està plena d’errates. (Però no hem de subestimar la intel·ligència col·lectiva)

És cert que existeixen aquestes errades a les xarxes socials, a igual que a la premsa escrita, llibres, revistes o enciclopèdies. Un exemple: segons un estudi de l’universitat de Harvard que compara 150 articles de la Wikipedia amb l’enciclopèdia Britànica, la primera arribava als 162 errors i la segona 123 (3.9 i 2.9 per article respectivament). No hi ha tanta diferència. Amb les seves imperfeccions, els wikis ens ofereixen una visió molt més amplia, la possibilitat de ampliar continguts o contrastar-los.

Mite 7: Democratització de les empreses. (Però ens quedem en la transformació dels canals de comunicació i més transparència empresarial)

La tradicional estructura piramidal de les empreses, de moment, no desapareixerà. Encara avui tenen una visió molt egocentrista i pensar en la col·lectivització queda realment lluny. Això si, les formes de gestionar i intercanviar coneixement estan canviant i es possible que a les noves generacions no els hi entri al cap treballar d’una altre forma. Les xarxes socials internes per fomentar el treball en equip, la gestió del coneixement i la presa de decisions són l’aposta de grans empreses com Microsoft, Dell, IBM… i nosaltres: ho tenim tant clar? . En aquest sentit la Carme Pla ens explica al seu bloc 6 formes d’encaixar web 2.0 i empresa, tot un repte!. Estan disposat els directius més innovadors a assumir aquesta forma de entendre l’empresa?

Mite 8: Millor atenció al client. (Però, quantes empreses estan disposades a tenir un diàleg obert amb els seus clients sobre el seu producte?)

Gestionar la percepció del client que te de l’empresa i que distribueix pels seus canals és clau en l’estratègia de comunicació on-line. El grau de credibilitat del client a les xarxes socials és molt important i establir un dialeg obert, honest i sincer ha de ser la clau per triomfar en aquest àmbit.

Fins un altre lliçó!

Anuncis

Entry filed under: Master 2.0. Tags: , .

Piulades per pardals ¡Yo no soy tonto!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Twitter

twitter

Twitter Updates

    follow me on Twitter

    Piulejades

    Del.icio.us

    Categories

    Llicència

    Creative Commons License
    Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons

    %d bloggers like this: