3era aproximació: COMRàdio als Social Media com una actitud global

Abril 13, 2009 at 9:33 am Deixa un comentari

El canvi és inevitable, el progrés és opcional, el futur és ara. Mark Briggs.

anatomia201
Desprès de realitzar aproximacions del que podria ser un nou model de comunicació i màrqueting per a COMRàdio on explicava que són els Social Media i parlava de l ‘obligació d’explorar aquests espais, de grans possibilitats de promoció de l’empresa, de participar en comunitat, del paper protagonista del consumidor-creador-difusor, dels nous reptes que caldria afrontar, en definitiva, de la nostra relació externa amb la web 2.0 i els Social Media; ara cal analitzar l’aproximació des de un punt de vista de l’organització interna.

El treball d’adaptació de COMRàdio als Social Media o web 2.0 no és només responsabilitat d’un departament ni es tracta d’una campanya o funció determinada. És una ACTITUD, transversal a totes les àrees operatives de l’empresa i que ha d’integrar-se, en la mesura del possible, a tots els processos on el més important no són les tecnologies sinó les converses, les relacions. Ofereixo ara una sèrie d’idees per avançar en aquest sentit:

A/ Cal que es parli a les reunions de direcció:

Alguna persona de l’equip directiu hauria d’assumir la responsabilitat d’analitzar les oportunitats i els riscos que ofereix la integració de les noves tecnologies socials a l’empresa per poder prendre les decisions més adequades, cal un full de ruta amb un esquema clar sobre el futur model a la xarxa.

B/ Invertir en formació interna:

Cal reciclar al personal i equips amb l’objectiu de ajudar-los a posar-se al dia amb l’ús de les noves eines 2.0: podcast, blocs, fotologs, microbloggin, wikis, marcadors socials, xarxes socials, feeds… als periodistes recomanaria també la lectura de Periodismo 2.0

C/ Fomentar la innovació:

S’ha de perdre la por a innovar, les aplicacions 2.0 potencien la participació i la productivitat en la feina. Cal seleccionar una d’aquestes eines i iniciar un procés d’aprenentatge, un cop assumida començar amb un altre. Un exemple: iniciar-se en la utilització de feeds i afegir-los a les dinàmiques de treball per millorar la comunicació, això suposa la incorporació de readers (lectors) als escriptoris del ordinadors i substituir el correu electrònic (notes de premsa, comunicats de premsa, comunicats de RR.HH, reculls de premsa etc.) per la sindicació de continguts. Un altre: potser donar la possibilitat a tota la plantilla de publicar blocs seria també una bona opció, és estimulant i pot integrar diverses eines de les abans citades. En aquest sentit caldria redactar un codi de conducta on el punt bàsic seria “Aplica el sentit comú”. Existeixen alguns models d’empreses com BBVA o IBM que podem agafar de referència, podria sortir alguna cosa semblant a:

CODI D’ESTIL A LA BLOGOSGERA

1. Aplica el sentit comú:

1.1 En el teu bloc parlaràs en nom propi per fomentar el diàleg i la comunicació.

1.2 S’ha de respectar la propietat de la informació i les disposicions legals, copyrights i copylefts. Enllaça les fonts.

1.3 No publiquis informació confidencial, sol•licita autorització per a publicar continguts interns. No publiquis fotos dels companys sense permís.

1.4 Respecta a la audiència, companys de feina, anunciants i als altres mitjans de comunicació.

1.5 Assegurat que la teva activitat al bloc no interfereix ni col•lisiona amb els objectius del teu treball.

1.6 Publica periòdicament i contesta els comentaris amb la atenció adequada, correcció i respecte.

1.7 Parla del que vulguis i tracta sempre d’aportar valor amb els teus comentaris. Facilita informació i perspectiva valuosa.

1.8 El bloc no és un eina per fer accions de marketing o relacions públiques.

1.9 Cuida el llenguatge, no parlis “de” o “a” la gent, parla “amb la gent.

2. Diverteix-te i es divertiran.

empresa20

D/ Fomentar la participació, premiar per intercanviar, compartir, valorar:

Segons un interessant estudi de McKinsey Quarterly: Six Ways to make Web 2.0 work. s’han identificat 6 factors clau per què els esforços en el foment de la participació a les empreses puguin funcionar:
1.- La transformació cap a una cultura “de baix cap a dalt” necessita ajuda des de dalt de tot.
L’èxit en la participació requereix no només l’activitat de base, sinó també un enfocament diferent: els alts executius sovint es converteixen en models de conducta a través de canals informals.
2.- Els millors usos són els que fan els usuaris – però precisen ajuda per poder escalar.
L’informe de McKinsey mostra que les aplicacions que generen major valor mitjançant tecnologies de participació sovint no són les que la direcció espera. Enlloc de determinar els usos, en els casos que han reeixit, la direcció ha donat suport a la participació, ha observat el que funciona i, a continuació, ha escalat cap amunt.

3.- Allò que s’incorpora al flux de treball és allò que s’usa.
De vegades l’ús de tecnologies 2.0 i participació en comunitats on-line esdevenen una tasca més que afegir a la llista de tasques que ja abans estava molt completa. És un error. Las tecnologies participatives tenen les majors possibilitats d’èxit quan s’incorporen al flux diari de treball.
4.- Apel•lar també les necessitats i els egos dels participants – no només les butxaques.
En les anteriors campanyes de TI va resultar útil fomentar-ne l’ús mitjançant la gestió per objectius, indicadors de rendiment i revisions. Als mètodes tradicionals cal afegir també formes de reconeixement, creació de reputació dels participants, premiar l’entusiasme o reconèixer la qualitat i utilitat de les contribucions.
5.- La solució bona arriba amb els participants bons.
Dirigir-se als usuaris que poden crear una massa crítica quant a participació a més a més d’afegir valor és una altra clau per a l’èxit. Sovint es tracta d’entusiastes de les tecnologies que tenen xarxes personals riques i que  compartiran coneixement i intercanviaran idees.
6.- Equilibri entre el flux dalt-baix i l’auto-gestió del risc.
Un motiu habitual que des incentiva la participació és no sentir-s’hi còmodes o fins i tot tenir-hi por. En alguns casos, es tem la falta de control de la direcció, la natura autoorganitzada o el poder de dissentir. En altres casos, es tracta de les potencials repercussions del contingut -blocs, xarxes socials i altres mitjans- que va en detriment de l’empresa. Moltes vegades les barreres arriben amb problemes de tipus legal o problemes amb Recursos Humans.

E/ Re dissenyar correctament el lloc web, millorar la visibilitat a la xarxa i conèixer els usuaris:

En això estem, cal aconseguir una òptima visibilitat dels continguts a la xarxa, cal fomentar la conversa i la distribució dels nostres continguts per la xarxa social, es necessari que el lloc sigui amigable per els cercadors, cal conèixer com funcionen aquests cercadors. Caldria també analitzar el comportament i perfil dels nostres usuaris per ajudar a determinar una possible estratègia a la web social: com han trobat el nostre lloc, com interactuen, quines seccions són les més visitades, quan de temps hi són…

F/ Escoltar la web:

Les converses sobre nosaltres que tenen lloc a la xarxa reflecteixen les que es produeixen a la vida real, la diferència es que la tecnologia ens permet identificar aquells grups de discussió, blocs i xarxes socials on s’intercanvien aquestes opinions. Existeixen infinitat d’eines gratuïtes i de pagament que ens permeten fer aquesta tasca i ens permetran millorar la percepció que es genera dels nostres continguts i serveis.

G/ Determinar qui és qui a la web social:

Pot ser important saber qui parla de nosaltres a la xarxa, si és influent, si te certa autoritat en el nostre sector, el número de contactes és important però no és l’única variable a l’hora de determinar qui és qui a la web social. La transparència de la xarxa ens permet llegir els perfils de cada persona i analitzar el seu comportament on-line per establir valors de rellevància i lideratge més determinants que el número d’amics o subscriptors.

H/ Escollir les xarxes socials més idònies:

Existeixen milers de xarxes socials i comunitats de tot tipus, cal identificar les variables clau a l’hora de pre-seleccionar una xarxa social: especialització, grau de participació dels usuaris, perfil dels mateixos, etc.

I/ Pensem en el futur: el mòbil

El principal accés a la informació i als nostres continguts serà a través d’una aplicació web instal•lada en un suport mòbil, ja sigui un telèfon, un portàtil, un e-book… aquests nous hàbits determinen l’enfoc del concepte de “Cloud Computing”: en lloc de anar a un ordinador de sobretaula per accedir a la nostra informació i als programes informàtics que permeten processar-la, totes aquestes dades i aplicacions estaran disponibles a la xarxa en qualsevol moment i des de qualsevol tipus de terminal.

Fonts:

http://www.e-deusto.com/libro/la-empresa-en-la-web-20.html?gclid=CJuz7YLv65kCFQaA3godCDZJQw

http://www.dreig.eu/caparazon/2009/04/07/marketing-social-media/

http://knightcenter.utexas.edu/Periodismo_20.pdf

http://www.carmepla.com/cat/2009/03/02/sis-formes-dencaixar-web-20-i-empresa/

http://www.mckinseyquarterly.com/Business_Technology/Application_Management/Six_ways_to_make_Web_20_work_2294

Quique Azcona . 12/04/09

Advertisements

Entry filed under: COMRàdio. Tags: , .

Segona aproximació: NPR, un referent per a COMRàdio? Pràctica: Feeds a l’empresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Twitter

twitter

Twitter Updates

    follow me on Twitter

    Piulejades

    Del.icio.us

    Categories

    Llicència

    Creative Commons License
    Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons

    %d bloggers like this: